Un dia solejat

Ara mateix estic sentada, gaudint del sol Londinens, ser que pot semblar estrany però sí, aquí també fa sol... No tan sovint com a Barcelona o no tan calorós, o si més no l’olor no es la mateixa, encara que aquí l’apreciem d’una altre manera...

Ja ho diuen, que no som conscients del que tenim fins que ho perdem.

Però el que us puc assegurar es que aquí, un dia solejat canvia totalment el ritme de la gran ciutat.

Abans d’ahir per exemple la meva sabata i jo vam tenir la sort de gaudir d’un dia lliure de 28º a Hide park, un gran espai verd amb molts arbres, un llac preciós, camins de sorra, zones per nens i tot el que us pugueu imaginar d’un dels parcs més macos situats en el cor de la ciutat.

Tothom semblava molt feliç, somrient, ningú tenia presa, els pares deixaven els seus compromisos per jugar amb els seus fills, els avis passejaven de la ma, les noies buscàvem la manera de prendre el sol, destapant-nos a poc a poc, els nois observaven encantats, els ànecs semblaven més contents que mai i després de molt observar la situació  i el bon ambient, vaig començar a escriure els inicis del meu camí, aquest que vaig emprendre el 19 de Gener del 2011, fa més d’un any i la meva sabata i jo hem recorregut i aprés tant que tindrem història per estona, esperem que la gaudiu tant com ho hem fet i ho seguim fent nosaltres...

Aquest camí va començar molt abans de marxar de Barcelona encara que jo no en fos conscient i encara que aleshores les meves sabates no eren mes que una cosa material molt útil que acompanyava les meves passes, em feien anar a la moda o em feien ser més alta, però tal i com ens passa a tots... Aquestes passes son molt complicades de sentir, escoltar, i gaudir, ja que quan caminem solem pensar en el punt que volem arribar, quanta estona queda per trobar la nostra meta, quan acabarà la pujada o simplement ho fem automàticament com el respirar...

Aquest es el problema principal... els humans passem mes hores del dia pensant en el passat o el futur que ens oblidem de viure el present...

Ara haig de córrer que m’esperen a la feina però això continuarà molt aviat!

Amb amor: La sabata.