Tot comença escoltant una sabata

Hola a  tothom,

Tal i com podeu veure a la introducció del meu blog..  Això va de sabates:

De les petjades que deixem, la gent que coneixem, els camins que recorrem i les sensacions que anem descobrint, compartint i que ens fan créixer.

Tota la idea de introduir-me en el món del blog s’ha originat a Birmingham, una ciutat d’Anglaterra, desconeguda fins fa tres mesos..

Tot va començar a Londres, la meva ciutat de residencia i la de la meva sabata, les circumstàncies que vam  viure aleshores , les podríem etiquetar de crítiques i com a (punt d’escape)  vam decidir emprendre camí cap a les afores d’aquesta ciutat tan màgica com caòtica anomenada Londres, que passa de treure’t un somriure a ofegar-te en un segon.

Per coses del destí vam anar a parar a Birmingham, i les primeres impressions no van ser molt bones, la ciutat es gris, no te punts d’interès turístics ni de cap tipus, la gent es estranya i només hi ha botigues però  tot el que al principi pintava tan gris va prendre una direcció inesperada i la meva estimada sabata em va conduir fins a dues persones molt especials i plenes d’energia que són, L’Anna i la Júlia..


Amb elles hem compatit coses molt maques i del que semblava un cap de setmana de desconecció  per part meva va acabar sent el principi d’una recerca personal molt interessant, vaig estar molta estona sola, amb mi i amb la meva sabata, cosa que necessitava, per començar a sentir les meves passes i per canviar el meu rumb, i començar a fer tot allò que per coses de la vida quotidiana tothom deixa de cantó i que per desgràcia sempre tendeixen a ser les coses que ens fan feliços o les que fem per a nosaltres mateixos.

En el meu cas va ser començar a escriure i a pintar desprès de molt de temps i començar a gaudir  i sentir cada passa per molt que fos dolorosa o feixuga.

No cal dir que amb l’Anna i la Júlia vam crear un vincle molt maco i que després de moltes aventures, petjades i progressos... he tingut la sort de tornar a Birmingham encara que hagi sigut per acomiadar-me d’elles, perquè tornen a Barcelona,  han tornat a ser dos dies molt màgics i dels quals ha sorgit aquet blog, i un vincle molt mes gran i bonic.

Els nostres camins se separen per uns quans quilometres però ser que el que hem compartit i el que sense pretendre-ho, ens hem aportat les unes a les altres es algo que costa de trobar fàcilment!

Avui aprofito per desitjar-les un bon viatge.

Ens veiem aviat mosqueteras!!

Amb amor:     La sabata