A flor de piel!

Hi ha moltes maneres de viure la vida, hi ha molta gent que ens intenta guiar, començant per els nostres pares, pesant per la societat, la religió, els amics, la família etc..

Però només tu decideixes com fer-ho, com afrontar cada dia amb les seves coses bones i dolentes, com encaminar el teu futur sense oblidar-te del present, del terra que trepitgem i el que sentim al fer-ho!!!

Els essers humans, tendim a evolucionar a partir de les dificultats.. Tot neix d’un patiment, i la nostra historia i la religió ho deixen ben clar... per brillar i arribar allà on volem s’ha de patir... Però que vol dir patir..¿?¿ Fins a quin punt hem de creure els missatges que ens transmet una religió en la que hem de patir en la vida real per tenir una vida imaginaria molt millor?? Qui ho diu que es millor persona la que no gaudeix? O la que viu per els altres incondicionalment sense parar-se a pensar el que realment vol ell/a¿? Quanta gent arriba a la vellesa sentin-se ple i realitzat amb la vida que ha viscut?? Poso la ma al foc de que no ho fa ni un 30% de la població!!

Tots tenim creences, ja siguin religioses, atees, espirituals etc... Sembla que quan creiem en alguna força major,  inexplicablement aquesta creença ens dona fe per superar aquestes dificultats que ens fan avançar però que a vegades també ens paralitzen o limiten.

Jo personalment crec en la energia!! Ser que es el topic més típic que existeix però son les meves creences i tenen molt més fonament pràctic que qualsevol religió!

Crec que tots estem connectats amb el món i entre nosaltres d’alguna manera química, que se m’escapa de les mans i mes molt dificil dentendre o explicar però el que esta clar es que tots atraiem tot allò que volem atreure. 

Les persones som capaces de sentir atraccions tan físiques com psiquiques entre nosaltres i si anem més enllà... quans cops em desitjat algo amb tantes forçes i em lluitat tan per aconseguir-ho que per molt dificil que sembles ho hem conseguit¿?... o al revés, quantes persones son capaces d’atreure un mal de cap de tan pensar-hi?? O quants cops heu sentit coneixer a una persona que mai havieu vist abans per un gest o mirada?  Quans cops t’an contagiat el mal humor? O t’han contagiat un somriure, se t’ha poisat la pell de gallina amb una caricia o una simple mirada???

Hi ha tantes preguntes a les que m’agradaria trobar resposta... però a l’hora, quan la trobi només serà la meva veritat perquè les respostes que jo doni per valides no ho seran per a tothom i això segueix sent la màgia de la vida... tot es tan relatiu com tu vulguis que ho sigui!!

La teva veritat es teva, les teves decisions son teves, els teus sentiments i creences teus, els teus límits estan on tu vulguis, les teves passes només et guien a tu, per molt que vagin acompanyades o deixin petjades en el camí o a la gent amb que et creues.

Espero que tot això que semblen idees desordenades, anades d’olla d’una penjada que s’escolta les sabates... Us faci reaccionar, espero que us faci pensar i que mai perdeu l’esperança i les ganes d’arribar allà on vulgueu arribar! Que us donqueu compte del que teniu abans de perdre-ho! Es molt mes fàcil arrepentirse d’algo que hem fet que d’algo que ni tan sols hem intentat!!

Avui ha sigut un gran dia! Avui he pres la decisió de canviar de camí, avui he sigut la protagonista del meu compte!!

Amb amor:         La sabata