Vocació i somnis

Vocació, al igual que somnis, només són paraules.

Paraules que semblen tímides, però que poc a poc s’han apoderat del nostre dia a dia i de la manera en que prenem  decisions.

Si retrocedim uns anys enrere, els somnis no eren més que les  imatges estranyes que vèiem mentre dormíem, i la vocació, és resumia en seguir amb el negoci familiar, condemnats a reproduir les desigualtats socials que tant han beneficiat a les classes dominants al llarg de la història.

Ara bé, l’evolució de l’educació, s’ha encarregat de dotar aquestes paraules de nous significats i il·lusions. Amb el pas dels anys i concretament de la mà de diferents revolucions, com la francesa i el congrés de Vienna del 1815, l’educació ha passat de ser una eina de segregació, a ser l’arma més poderosa de la lluita contra les classes dirigents. Així doncs, sota els ideals de llibertat i canvi que s’introdueixen al s.XIX, obrim pas a aquesta nova etapa capitalista i industrialitzada, que diu basar-se en els drets humans.

Sovint sentim a parlar de lo afortunats que som,  de totes les opcions i oportunitats que tenim i de la llibertat de la que gaudim. Hem estat educats sota els nous significats de les paraules somnis i vocació, però ens hem descuidat el més important, ensenyar a pensar, a opinar i a prendre decisions.

Així doncs, com volem ser lliures, i perseguir els nostres somnis si ni tan sols sabem el que volem? I en quant a la vocació, com podem tenir-ne una  si el motor del món són els diners?

Vocació, és la paraula que més s’ha repetit al llarg d’aquest primer any de formació, i la que m’ha donat l’empenta per arribar fins aquí, és el sentiment de saber que no hi haurà cap altre cosa que t’ompli tant com aquella, i el que et fa despertar cada dia convençuda de que estàs en el camí correcte. Tot i així, hi ha dies que dubtes, que et deixes portar per aquesta societat globalitzada i vols fugir, viatjar, gaudir. Vols tenir-ho tot sense arriscar res, i persegueixes aquests moments de felicitat efímera que et fan pensar que no hi ha res que puguis fer per canviar les coses. Però tot seguit escoltes les noticies, obres els ulls i observes un grup de joves que caminen pel carrer i penses, és aquest el món en el que vull viure?

És veritat que no ens han ensenyat a pensar de forma crítica, ni a prendre decisions, però això no vol dir que no puguem fer-ho i el més important de tot, que no puguem canviar-ho. Educar no és una feina fàcil, sobretot en  aquesta societat que viu en la tirania del moment i del consum de noves vivències.  És una societat nerviosa, canviant i saturada d’informació, en la que estem sotmesos als ideals de felicitat que transmeten els mitjans de comunicació, a la competitivitat  i les aparences. És el lloc perfecte per criar robots que alimentin el capitalisme, el mateix que no deixa lloc per les mancances i que ens fa esclaus del rellotge.

En definitiva, pot ser que educar sigui més que un repte i que la incertesa sigui la protagonista del nostre dia a dia, també pot ser que totes aquestes opcions i oportunitats ens hagin fet esclaus del nostre ideal de llibertat, però ara mateix, després d’acabar el primer any de magisteri, només penso en somiar i en seguir lluitant per la meva vocació, la que m’omple i em fa sentir viva!

En efecte: “La educación es el arma más poderosa que puedes usar para cambiar el mundo”. (Nelson Mandela)

Amb amor: La sabata.