Una sabata atrapada a l'autobús

Normalment i especialment des que visc a Londres, estic bastant aïllada del que passa al món... Ser que es un error, que per molt que no vulgui veure o escoltar el que està passant no vol dir que no passi o que no puguem intentar solucionar-ho.

Ahir mateix, després d’un dia molt gris... (De molta ràbia acumulada.. ja fos per culpa de les meves hormones, per culpa de la reina d’Anglaterra que li ha donat per sortir a saludar al poble i s’ha paralitzat la ciutat, amb les conseqüències que això comporta, com per exemple trigar dues hores de rellotge en autobús per arribar a la feina, o per injustícies varies que es capfiquen en robar-me  el somriure)... Vaig veure pel  youtube com el conseller  d’empresa i d’educació de Catalunya recomanava als joves Catalans que vinguessin a Londres a servir cafès.

Primerament m’agradaria dir-li a aquest (bon home) per no qualificar-lo d’algo lleig, que m’encantaria que fos ell qui vingués a Londres a servir cafès, qui provés de sobreviure en aquesta selva. Per que estic segura que no duraria ni dos dies .

Es molt curiós com jutgem les coses, com ens formem idees equivocades en la ment. Però com a persona estrangera vivint a Londres (una entre 1 milió) m’agradaria desenganyar-vos, ser que les coses a Espanya estan pitjor del que veiem, que no hi ha feina per ningú, i pel que veig tampoc hi ha ganes de solucionar res, però  aquí encara que ens ho venen tan meravellós, tampoc es or el que rellueix.

Els espanyols i Italians estem colonitzant la ciutat, no hi ha feina per tothom, i els comerciants s’aprofiten de la situació, et paguen el mínim per hora amb el qual us asseguro que amb prou feines et dona per pagar una habitació minúscula (valorada en 500 pounds) sense parlar del transport “PÚBLIC” que son uns 120 pounds al més si no hi ha sorpreses i el menjar a demés de ser plàstic, es més car comprar-se una poma que posar-se ungles postisses...

No vull ser extremista ni donar una visió massa catastròfica però realment si poséssim les mateixes ganes en arreglar el món com en crear nous IPHONES,IPATS.. i tonteries varies, que lo únic que fan es matar-nos les neurones, la imaginació i la iniciativa per pensar amb criteri propi.. tot aniria millor.

I per acabar m’encantaria enviar-vos ànims i forces a tots els joves que esteu lluitant per una societat millor!!! Ser que per molt contaminats que estem i per molt que es capfiquin en manipular-nos, encara som molts qui pensem en propietat i qui volem lluitar per canviar les coses!!

Tots units podem fer força!

Només desitjo que tot això no acabi tan malament com pinta...

Amb  amor: La sabata!