Per la meva ESTRELLA!

Diuen que, tots som i produïm energia. I es aquesta energia la que ens mou, ens atrau i ens fa atreure a les persones. Des de el dia que naixem experimentem el vincle més fort i la connexió més pura que existeix... La de fill/a i mare.

En la infància, la nostre mare, es la més bonica, la més valenta, la més sàvia i poderosa. La única persona capaç de protegir-nos, de curar tots els nostres mals amb un simple petó i fer-nos sentir especials.

Normalment, a mida que creixem aquesta idealització disminueix, i amb ella, tota la saviesa i el poder. Les mares deixen de ser super herois i el fet de que ens protegeixin passa de ser un privilegi, a un mecanisme de control. 

Amb la adolescència i les hormones, arriben els problemes... Els consells  que abans escoltàvem atentament   ara sonen a ordres i per molt que insisteixin en que es pel nostre be, tot sembla anar-nos en contra.

Ara que ja ha passat la tempesta i ens hem fet adults, les hormones s’han estabilitzat i hem encaminat les nostres vides, jo,  puc ser objectiva i donar gràcies a la vida per haver-me regalat la millor mare i persona que coneix-ho.

En el meu cas, ella, segueix sent igual o més bonica que en la meva infància, més sàvia que llavors i molt valenta.

Ella sempre ha sabut escoltar-me, m’ha educat en l’amor, m’ha fet creure en mi, i lluitar pels meus somnis i principis, m’ha donat molta llibertat i prohibit lo just. Ha deixat que experimentés, que m’equivoqués i em donés de morros una i més vegades, però sempre ha estat al meu costat per ajudar-me a aixecar.

Tenint en compte, que mai existirà el llibre d’instruccions per ser una bona mare o pare. Lo únic que ens queda, es estimar i basar la relació en el respecte i la confiança. Cap mare o pare evitarà que els seus fills cometin errors, que provin alguna droga, que s’ajuntin amb algú que no els hi convé o no estudiïn lo suficient, però algun d’ells (com la meva mare) aconseguiran que els hi ho expliquem i ens ajudaran a aprendre de l’error.

Ser que tots us pregunteu si ho heu fet be? Si ho podríeu haver fet millor? Però jo només tinc una resposta.

Neus Romeu, ho has fet genial! Els meus passos, aquests que tant m’estan ensenyant i fent créixer, només segueixen els teus!

Ets un exemple a seguir i en un moment tan important per a tu i per a tots els que t’estimem només volia fer-te saber que estic molt orgullosa de tu i que arribaràs molt lluny, tan lluny com el cor et porti.

RIU AVALL:  Es més que un nom, que una novel·la, o un relat. Es un somni i un tros del teu cor. I encara que ens separin uns quans quilometres, estic al teu costat lluitant per aquest somni i animant a la gent a que el llegeixi i es deixi impregnar pel teu art i tot l’amor que desprens.

ETS UNICA I T’ESTIMU AMB BOJERIA!

Aqui teniu el pròleg :

Como directora editorial, escribir el prólogo del libro que vamos a publicar forma parte de mis ocupaciones habituales. Lo que no es tan habitual, puesto que estamos en la Editorial de los Escritores Noveles, es encontrarme con una obra de este calibre.

Lo que he sentido leyendo Riuavall, no me sucedía desde La familia de Pascual Duartede Camilo José Cela. Ha pasado mucho tiempo, más de treinta años, pero lo recuerdo perfectamente. Siempre he sido amante de la lectura y para entonces ya llevaba mucho recorrido. Es de los pocos libros que han marcado un antes, un después, y un referente en su género.

Me gusta leer por la noche y en la cama porque sé que es el único momento del día que no me va a interrumpir nada ni nadie. Desconecto los teléfonos y me dejo llevar, hasta que me entra el sueño, entonces apago la luz y hasta otro día a la misma hora. Pero,  Riuavall  se saltó todas las normas¡No se puede dejar! Se te mete en las entrañas y pierdes la noción del tiempo. Los hilos que tejen la trama te envuelven de tal manera, que te resulta imposible disociar la ficción de la realidad porque dejas de pensar y, sencillamente vives lo que estás leyendo, con ese lenguaje rico que emplea la autora, con sencillez y naturalidad, como si no pasara nada, y con el rigor de un novelista experimentado te va desgarrando el corazón.

Cerré el libro cuando lo terminé, a las seis de la mañana. Me quedé un par de hora más en la cama, pensando. En estado de éxtasis se lo conté a un escritor profesional, amigo y confidente; más tarde y con la misma euforia llamé a Xavier, mi jefe y a borbotones le hable de Cela y de Neus como si de la misma persona se tratase y del paralelismo de sus obras.Sobre las once,llamé a la autora y se lo conté todo.                  

Espero y deseo que Riu avall sea el comienzo de una larga carrera literaria. El talento de Neus Romeu es indiscutible.

Carmen Sánchez Egea.

NI MAS NI MENOS QUE , MI MADRE!!!

Amb amor: La sabata